Tesimoni d'una xica que ha superat el càncer.

Aquesta xiqueta de tan sols 16 anys de edad ja ha sigut capaç de superar un càncer, aquesta malaltia li la varen diagnosticar als 11 anys d'edat. I ha sigut l'optimisme el que ha fet que siga endavant.

Per què em triat aquest tema?

Hem elegit aquest tema perquè pensem que amb optimisme es pot vèncer tot, amb optimisme no hi han moments roïns, potser que de vegades et trobes sense ganes de seguir, amb ganes d’abandonar-ho tot, amb ganes de deixar de somiar i de llevar tot el que hi ha al teu cap.

Amb optimisme, per moltes vegades que una persona es senta així, sabrà eixir de cada situació de la millor manera possible, sabrà gaudir de cada pas que dóna al seu camí, una persona optimista sabrà combatre amb els moments més roïns, i el que és més important, perseguirà els seus somnis fins a aconseguir-los.

Per això hem agafat el tema del optimisme, per a que les persones es donen compte que no apleguen a cap lloc veient tot de forma negativa, per a que es donen compte que l’optimisme por trencar muralles, vèncer malalties, amb optimisme pots aconseguir el teus somnis. 

Al cap i a la fi l'optimisme és una forma de vida i cadascú eligeix com viure la vida, com veure les coses, si eres negatiu tindràs situacions bones i situacions roïnes, però amb optimisme tindràs situacions bones i situacions menys bones, però no t'arrepentiràs d'haver viscut alguna. 

LÍMITS

A vegades els límits els posem nosaltres, no et digues que no pots si no ho has intentat abans.

Tu elegeixes.

Afegeix la llegenda

Quan algú creix, també creix l’entorn, quan algú intenta ser millor, l’entorn es torna millor. Eres lliure per a elegir, per a prendre decisions, per a saber si ho estàs fent bé o mal, eres lliure per triar el camí, eres lliure per a ser diferent dels altres.

Eres lliure per a prendre decisions encara que tu sols les entengues, pren-les amb valor, amb força, i de vegades amb una xicoteta dosis de bogeria.

Tu elegeixes pots viure sent un optimista o perdre. 

El que fa no rendir-se.

Any 1998...

Respira fons, alça la mirada i obri els ulls. Pot veure com es va fent xicotet al món, cada vegada més xicotet, fins a desaparèixer. A qui vol enganyar? No pot fer-ho, mai ha pogut, aquesta vegada no anava a ser diferent, anava a fer el ridícul davant de tots com la primera, la segona, la tercera, la cuarta, la quinta... com totes les vegades que ho havia intentat.

Va cap a l'àrbrit, i li diu alguna cosa a cap d'orella, alguna cosa que no va a agradar un dels seus amics...

          "Senyoretes i senyors, Joan Martí Vila, es retira del campionat de salt de pèrtiga, per motius                                                                       personals."

- Per motius personals? Dóna la cara home, ix i explica que no tens collons a fer-ho. 

- Marc, no comences, ara mateixa no vull saber res, entesos?

- No, no ho entenc, tens que intentar-ho, jo crec en tu, sé que pots fer-ho, t'he vist fer-ho mil vegades, i aquesta és igual a les altres. 

- Marc, tu no entens les coses. 

- Joan, se perfectament el que passa, tens por a fer el ridícul....

- El ridícul? Tinc por a defraudar a mon pare, tinc por a que des del cel no es senta orgullós de mi, tinc por a que s'arrepentisca d'haver-me tingut. 

- Joan, si per la única cosa per la qual ton pare es pot sentir defraudat, és pel fet que abandones. 

Any 2008...

"Senyoretes i senyors, us presente al campió d'Espanya en salt de pèrtiga, Joan Martí Vila."

FELICITAT

La felicitat no arriba quan tenim el que volem, sinó quan aprenem a disfrutar del que tenim.

Mal record... Borra'l!

Si és un mal record... Borra'l! No el necessites, lleva'l de la teua maleta, és pes de més, pes innecessari que no et deixarà avançar en un futur. Queda't amb els bons records, aquests si et seran de bon ús, et faran de combustible per lluitar pel que més t'estimes.