El que fa no rendir-se.

Any 1998...

Respira fons, alça la mirada i obri els ulls. Pot veure com es va fent xicotet al món, cada vegada més xicotet, fins a desaparèixer. A qui vol enganyar? No pot fer-ho, mai ha pogut, aquesta vegada no anava a ser diferent, anava a fer el ridícul davant de tots com la primera, la segona, la tercera, la cuarta, la quinta... com totes les vegades que ho havia intentat.

Va cap a l'àrbrit, i li diu alguna cosa a cap d'orella, alguna cosa que no va a agradar un dels seus amics...

          "Senyoretes i senyors, Joan Martí Vila, es retira del campionat de salt de pèrtiga, per motius                                                                       personals."

- Per motius personals? Dóna la cara home, ix i explica que no tens collons a fer-ho. 

- Marc, no comences, ara mateixa no vull saber res, entesos?

- No, no ho entenc, tens que intentar-ho, jo crec en tu, sé que pots fer-ho, t'he vist fer-ho mil vegades, i aquesta és igual a les altres. 

- Marc, tu no entens les coses. 

- Joan, se perfectament el que passa, tens por a fer el ridícul....

- El ridícul? Tinc por a defraudar a mon pare, tinc por a que des del cel no es senta orgullós de mi, tinc por a que s'arrepentisca d'haver-me tingut. 

- Joan, si per la única cosa per la qual ton pare es pot sentir defraudat, és pel fet que abandones. 

Any 2008...

"Senyoretes i senyors, us presente al campió d'Espanya en salt de pèrtiga, Joan Martí Vila."